amb Carlota Guerrero
Enfotre’t del planeta Júpiter
després de les seves burles cap a tu.
Vejam, d’entre tots els Julians, aquest Julià en particular —el planeta Júpiter— sempre va paella.
Ja, ara soc jo qui he de frenar el teu escarni, que baixis del telescopi.
Així Comença Aquest Paràgraf, el marquès líquid (sol estar-se en un cubell), fa vint anys que dirigeix tots els assumptes de palau amb una sola flauta dolça, aquesta. (Ensenyo una llàgrima de mòbil, que he emmagatzemat en una orxata que he estampat contra la paret. Acotxat, t’allargo una mà xopa de líquid blanc: crec que l’he trobada).
L’aportació més cèlebre del marquès Així Comença amb la flauta al llarg de tots aquests anys de govern és haver inventat el batre d’ales firlat, que només passa si el fiules molt suaument. Fiula o t’estamp. Escombreu-lo. Escolta’m des de (m’inclino sobre un recollidor), uf, des d’aquí a baix:
Per acabar d’enderrocar el marquès, hem d’anar preparats, ja que viu rodejat d’animals efervescents: gos, Rasputin, etc. Entrar a palau i travessar bombolles de gos dona aquella mena d’ensurt que es deixa llepar, que és tan suau com una ràpita (ara ve de gust patir-lo i passar-li la mà). Que no t’amoïnin les noves mesures antiavalots del marquès: després de molts mesos, he pogut obtenir el certificat anticonills. Que vinguin.
Quant a l’escamot, hi ha una baixa. ¿Te’n recordes, del tenista és tirolès, el més arrauxat del grup? Ara treballa enroscant l’Eddie Murphy. No vulguis saber quantes hores diàries hi dedica, sobretot disculpa-AH!NT-SE (em fa mal, fins i tot a mi, només d’explicar-ho; l’actor, que no és gaire amable, és de closca sensible).
Per iniciar l’assalt, vine demà a casa meva a les quatre, però no em demanis on ens veurem ni quan (m’ho confirmes, Vanessa). Allà prendrem aliments secretíssims: cafè amb estries, petits trets de mixó, el desert de Gobi embarassat. Passarem la nit menjant ferro, per si no tenies clar si —del forn— trauré fanal. El sopar ens posarà en l’estat d’ànim adequat: insinuats i pedra.
Havent sopat, després de les indicacions del copilot eruga (estirarà el cap en direcció a un tros d’enciam que hi haurà per terra, sota la butaca), bé, arribarem a palau. «Baixar un carrer cinquanta ocells. Arquitectura baixar». Notes per si ens perdem.
Discret galant, per superar el mur slurp de palau, que a mesura que t’hi acostes et xucla amb més força fins a deixar-te maó (et col·loca a la filera superior, sempre en construcció), farem servir aquest ascensor fet de llençols, que portarem fins allà. Prem ara el -1 si vols anar al garatge a veure l’eruga, i baixa-li una fulla, que demà la necessitarem.
Abans de dormir, repassa aquest resum de l’operació i explica-me’l al matí, que sap Déu que l’estic provant de llegir amb els ulls coberts de vaselina (capa fina) amb èxit parcial.
Un cop a dins de palau, brandant el certificat anticonills, arribarem fins a la cambra del marquès, on li donarem el cop de gràcia fotografiant unes pomes amb la seva mateixa ajuda: farem que ell aguanti els focus (els deixarem en remull dins la galleda).
L’atac no té marge d’error: he desactivat la fruita.
Digues-me una altra cosa, va, que la desactivo.