Objectiu del dia: no atreure un altre cop cinc dits, premuts, contra la meva car (dents volant).
M’és molt (esput amb sang), ai, i fins aquí el meu últim queixal, difícil evitar-ho, ja que desconec d’on ve cadascun d’ells. S’acosten per camins diferents, i sovint no tots a la mateixa hora.
En aquesta ocasió, com a mínim un o dos devien pertànyer a l’actor Batista, que s’ha presentat a casa i m’ha dit mitjançant un intèrpret que, sense que siguem germans, ens han mantingut separats des que vam néixer, i que cal (ha entrat al rebedor arrossegant una maleta) començar-ho a solucionar.
«La salutació… La meva família són gongs. Per acabar les converses de sobretaula amb ells, els has de donar un cop amb una maça. I no, no cal que el gong colpejat sigui aquell amb el qual t’estaves escridassant: pots donar cops al gong que tens més a prop, mon avi (que surt del son), per enllestir una discussió a crits amb un de més llunyà, ma germana. Vinc aquí a refer-me’n, i ja veig que no he començat prou bé».
Amb dolor al cor, per ell, i a la boca, PER ELL, per tal de construir i estretir una relació sana entre no germans, l’he animat a provar els videojocs de la meva col·lecció, com ara el FIFA Estruch (s’ha acabat allò d’anar posant-los anys, ara venen amb cognoms).
Hem continuat amb el Salman Rushdie, l’escriptor, l’home, que s’ha descobert recentment que és un videojoc de Capcom (i que, essent-ho de plataformes, s’ha quedat a dinar mig estabornit, quin remei, després de la partida que hem fet en ell).
I d’aquí hem passat a l’últim llançament d’Electronic Arts, en el qual t’infiltres en una calçotada d’on t’has d’endur els pitets abans que arribi la gent, a la vida rea-UI, corre, Dave, ¡això és romesco, ja t’ho explicaré!, que entren.
M’ha dit de guardar les màquines després que provéssim la Master System en què es fiquen mostres d’afecte en lloc de cartutxos. Al final, només s’acaba jugant una pantalla, la de dur, cada cop que s’intenta començar una partida, la consola a reparar. El mal tràngol continua al taller, on el tècnic és un maleducat que es dedica a desmentir la tendresa amb què has espatllat l’aparell.
Se n’ha anat sense dir adeu encabat que passéssim una estona provant que dues pastanagues, per mirar-les mentre pensàvem «vinga», esclatessin. Ho ha deixat córrer al cap de dues hores, decebut, després que només en rebentés una.