Amb Atractive Smithers
Comprar-te un violí per assenyalar coses amb ell,
agafant-lo pel mànec i apuntant amb l’extrem ample de fusta.
Des de fa temps, tanmateix, l’ús més habitual que es fa dels violins és projectar sèries a la seva superfície. Al principi, una part de les imatges es veia sobre la caixa, una altra part quedava al fons dels forats, i la resta es veia fragmentada sobre les cordes. La tècnica es va depurar prou perquè el capítol es concentrés íntegrament en una de les cordes del violí (1), adaptant-se a la seva forma, sense sortir-se’n.
(1) Recolzar un minúscul projector sobre una corda de violí perquè emeti les imatges sobre la resta de la corda.
Projectar (en un cine club, en una paret…) una sèrie sobre una corda de violí específica.
Hom sol projectar simultàniament cada temporada d’una sèrie en una corda diferent del violí, per poder mirar la sèrie corrents, esborrar-la de la llista de deures pendents i començar al moment a mirar-ne una de nova (2).
(2) Accelerar això encara més i tenir un quartet d’instruments de corda, amb quatre sèries que hi siguin projectades en paral·lel, cada una en un instrument.
D’ençà que aquest hàbit es va estendre a altres instruments de corda, els tallers es van dedicar a fabricar guitarres per a sèries específiques, amb tantes cordes com temporades (3).
(3) Hi ha gent —molt avesada en aquesta disciplina— que troba a faltar «les cordes mortes» del principi.
Per exemple, si miraves una sèrie de quatre temporades en una guitarra estàndard, dues cordes quedaven com a «cordes mortes».
Aquesta gent creu que les cordes de més hi aportaven «un toc», a l’experiència, que s’ha perdut amb les guitarres ad hoc.
«Una guitarra amb tantes cordes com temporades», però, eh, la sèrie es projecta en només una d’elles (1’).
La consonància es limita a tenir la mateixa quantitat de cordes que de temporades.
(1’) Que el gust per projectar les sèries en una sola corda, perquè tan sols importa que la quantitat de cordes coincideixi amb la quantitat de temporades, sigui una cosa de FONAMENTALISTES. Una manera de fer-ho fanàtica i intransigent amb els mediocres que projecten una temporada en cada corda.
Avui mateix he estat en una subhasta en què volia aconseguir la guitarra de doble mànec del Jimmy Page per poder mirar de pressa sèries de més de deu temporades. Els rivals (4), veient que licitava fort, murmuraven «Aquell no és un melòman, és un seriòfil».
(4) Fuck my Voldemort de nata adventures: es tracta de, ai, això anava a la nota 5’, diria, o a la 14’’. A veure… (Recerca en una llibreta de notes que té entre les pàgines, com a punt de llibre, un manual d’urbanisme (2’)).
(2’) Fer servir un grapat de sutge com a punt de llibre.
Fer servir unes gotes de saliva com a punt de llibre.
Fer servir un grapat de tofu com a punt de llibre.
Fer servir una rampa de fusta per la qual passen motos de motocròs com a punt de llibre.
A la pàgina en què tenia els apunts relacionats amb «Els rivals» només es pot llegir una rodera de moto.
Els aficionats més devots a aquesta manera de mirar sèries es molesten A AFINAR LES CORDES abans de prémer el play al projector.
L’últim crit són guitarres amb cordes planes, com tallarins de nylon (5), perquè les sèries que s’hi projecten es vegin una mica millor (6). Continua sent molt difícil entendre-hi res. Tant de bo les maleïdes cordes fossin rectangles grans, com aquella cosa (en una cantonada, es veu una tele coberta de pols, que tothom ha oblidat per què servia).
(5) Dèria entre sibarites: projectar sèries en «pseudocordes», com ara cadenes, cables enrotllats de telèfon, raigs de líquid.
(6) La major resolució d’imatge s’obtindria en una cadena gegant (3’).
Provocacions: Pel·lis bones projectades en un cordill d’espart pelat, desfet. Pel·lis dolentes projectades en cadenes d’or.
(3’) «La millor resolució s’obté sobre la cadena que em té lligat», diu l’Oleguer, que, després d’aixecar una manta, assenyala una cadena rovellada (1’’), damunt la qual les imatges es veuen força malament. Què ens vol dir, l’Oleguer?
(1’’) La gran cadena de l’Oleguer: cadena que l’Oleguer sempre porta lligada al turmell, tapada amb una manta. Un voluntari l’acompanya, vetllant perquè la manta no voli. Només en dies assenyalats, com el dia de la mare del 3 de gener (1’’’), li descobreix la cadena, que queda destapada (2’’’).
(1’’’) Una senyora, o un altre dia, que és mare d’aquell.
(2’’’) Llegir això com «Li descobreix, la cadena, que queda destapada». Com si la cadena li fes descobrir (find out), a l’Oleguer, que ha quedat destapada.
Tenint present que la cadena sempre va dissimulada, pensar que el fenomen històric d’«El destape» (2’’) es refereix a l’incident en el qual l’Oleguer va perdre la manta i va portar la cadena descoberta durant sis dies seguits.
(2’’) Sincerament, no sé si el jovent de vint-i-pocs sap què són fenòmens històrics com ara «El destape» o «El despiporre».
Que «El destape» sigui desconegut pels de vint-i-molts, però reverenciat pels de vint-i-pocs (està pujant una generació que l’acaba de descobrir i no parla de res més).
A lil dami city (3’’), on viu l’Oleguer, «pillar catxo» s’utilitza com a expressió per referir-se a entreveure la brillantor de la cadena quan l’Oleguer fa moviments concrets amb els quals aixeca puntualment la manta que la cobreix.
«Pillar catxo» passa en determinades cantonades, escales i rampes, i en condicions meteorològiques concretes.
L’ajuntament de lil dami city està analitzant com vendre aquests llocs com a reclam turístic.
(3’’) lil dami city (3’’’): ciutat on, després de costoses obres i canvis legislatius, podrien donar-se les circumstàncies perquè el lil dami hi pogués viure.
(3’’’) Soroll de martell hidràulic.
Les circumstàncies no coincideixen amb les de l’Oleguer, que hi viu de fa temps. Encara estan ajustant unes vorades i algun semàfor (4’’’), cosa que permetria que el lil dami s’hi pogués establir.
(4’’’)El martell hidràulic afluixa, i el cap d’obra pren la paraula: «No teníem llicència d’obres, però hi havia pressa per fer-les. Les estem executant en aquests subsubsubcomentaris, lluny dels focus dels inspectors. Ara bé, anem tard: per la urgència, no vam portar tots els materials que necessitàvem. L’obra no està ben senyalitzada, i perdem el temps cridant la gent per evitar que ensopegui».
L’ajuntament també està canviant les lletres de l’himne municipal per fang (5’’’). Són línies vermelles que el lil dami no està disposat a travessar.
(5’’’) El fang com a nou alfabet.
Un munt de fang=lletra e.
Una taca de fang=lletra ema.
Una mena de dònut de fang = lletra zeta.
Extractes de resolucions judicials de crims relacionats amb l’amor per l’esport i la vida saludable, fets amb fang = lletra a.
Al límit de la ciutat, tenen el lil dami agafat entre quatre, mentre ell els crida perquè no el deixin anar fins que la ciutat no estigui enllestida (6’’’). Les seves ganes d’entrar-hi es troben en conflicte amb la seva ètica de respectar les línies vermelles.
(6’’’) Una tuneladora prova de penetrar en una paret molt dura, salten guspires, fins que trav
IImpacient, per poder finalment habitar lil dami city, en lil dami accepta convertir-se en la seqüència de lletres «lil dami». «Si soc una seqüència de lletres, les línies vermelles són unes altres, les seves». Quan està a punt de fer-ho, canvia de parer i diu que el que accepta és convertir-se en la seqüència de lletres «balcó de sogues». Per assegurar-se’n, li fan escollir entre convertir-se en la seqüència de lletres «lil dami» o en la seqüència «balcó de sogues», i escull la segona. «Però em continuo dient lil dami». La seqüència de lletres «balcó de sogues» té nom.
Es continua el llegat de les seqüències de lletres amb nom propi, una de les primeres de les quals va ser
YHWH = Tetragràmmaton.
Ara podem gaudir, també, de
balcó de sogues = lil dami.
S’ha arribat a un punt en el qual essa els límits de la seva subnota, i de la resta de notes, fins fer cap al text principal, on els operaris de la tuneladora la frenen, meravellats davant d’allò que necessiten per acabar les obres: un violí, amb el qual podran senyalitzar bé l’obra. «Ja podem posar la cinta i avisar la seqüència de lletres perquè porti unes tisores».
Deia que s’ha arribat a un punt en el qual la gent està provant de tocar la tele com si fos un instrument de corda.
Pues ratllant pantalles LED.