amb Enrique Barro En primer pla, una mamella molt premuda. El puny del granger està vermell, tremola. Una veu en off: «No, no conec el Matías Prats». COMENÇA LA PEL·LÍCULA: Rebentades. A primeríssima hora del matí, segon, veiem una ciutat amb totes les persianes. Un policia gairebé tan alt com una figura de cera de […]
UNA CIUTAT AMB TOTES LES PERSIANES Llegeix més »
amb Xavi Daura PRESÈNCIA BLAVA concedeix 3 desitjos. Sense màgia. «Barrets trèmuls? Ancora’ls. Què més». Durant setmanes envia emails, està enganxat al telèfon, xiula. Han demanat una gran desfilada a PILL TOWN. L’encapçalen animals. Entre ells, un CANVI D’ANIMAL. LES CARROSSES!!!!!!! JA AVANCEN!!! A! Ritme… frenètic. Allà van LES FESTES DE GRÀCIA SOBRE RODES. El barri
Hauríem d’estar més atents: hauríem d’adonar-nos de qui barret (i hauríem d’adonar-nos de sorra). TE VOLEN CULLERA. Volen que t’estiris per un extrem i t’eixamplis per un altre per submergir a continuació la part ampla —generalment, cap i tronc— en un brou. I tot plegat, per agafar menys sopa de la que t’han promès. Te
TE VOLEN CULLERA Llegeix més »
Defensa’m i, a continuació, FOTOGRAFIA’M. Xerric fora de casa. Els miners, que s’esmunyen rere un bassal de pluja, m’han deixat al replà un camell metàl·lic sobre rodes: és jornada de portes obertes a la mina del comtat. L’ascensor que baixa el visitant a la mina és una de les seves gepes. Dins l’altra es guarden
ELS ERRORS DE FRED ASTAIRE Llegeix més »
Una cadira dins un globus ampli, rígid, translúcid i ple d’amanida. S’hi accedeix per un orifici a la part superior, on eventualment una mànega tus una fulla d’enciam. Batusses diàries entre forners per veure quin d’ells serà el primer a seure a la cadira. Els qui perviuen panteixen, es sotgen. Dipositen davant el globus, com
L’ÚNIC FORNER SUPERVIVENT Llegeix més »
Submergir les mans en un bol de querosè. Dormir. Hi ha moltíssimes més maneres d’amortallar un vaixell! Amb compte, el clatell [Lluís, Rei. Desfila amb parsimònia]. La manera més llampant de preparar la mortalla a una embarcació me la!!!!, ei…, va, va ensenyar aquell esquirol que custodia –mentre corre per la ciutat, s’escapoleix per forats–
EL CLATELL [LLUÍS Llegeix més »
Un paio que es deia LA HISTÒRIA D’UN PAIO ho havia fet tot malament des dels dotze anys. I se’n va assabentar en sec llegint la tapa d’un Danino. Des dels dolços anys que patia, l’imbècil. Dedicava els vespres a cuidar fer-se el fill de puta amb les seves filles. Totes dues eren de Stracciatella
LA HISTÒRIA D’UN PAIO Llegeix més »
«Espera’t, que està sense planxar HA ARRIBAT L’HORA DE SABER LA VERITAT SOBRE EL MENJAR». Amb aquesta idea ens vam dirigir al monestir ME’N SURTO PROU. Els monjos hi imparteixen unes xerrades sobre el tema i no se’n poden sortir menys. Els arbres que ens separaven del nostre destí estaven tan junts entre si que
Ja ens tocava cobrar una bona Bíblia. Per la loteria, vull dir. Sé… Ens han regalat mil milions d’euros en forma de gana. Aquesta estafa, aquesta lasanya, ens la van lliurar els dos presidents de l’entitat: en Fumador Expert i en Fumador Expert en Orina. Tots dos DUIEN MÀSCARES DE LES SEVES PRÒPIES CARES a
EN FUMADOR I EN FUMADOR Llegeix més »
Compartim pis amb un vell que es diu Noia. De vegades li escopim al menjar. Comença sempre el mateix Noia. «Digueu-me Nòiax, paios». Les claus del pis són Estrellitas, uns cereals que es desfan sempre obrim la porta amb un puny el nostre. «Eh, però EHHH! Bons punys, quins cops», diu en Noia. Quan ALGÚ
